L'Assassinat de l'exbatlle Farró vist per la premsa gironina / :text: Joan Barbarà ; fotos: Arxiu Joan Barbarà
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 317 (novembre-desembre 2019), p. 52-55 : il. (Història) 

Ara fa 130 anys de la seva mort violenta, al número 9del carrer dels Ciutadans, a ple dia.

Alcaldes de Girona (1868-1874) / Josep Clara i Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


Girona : Ajuntament de Girona, 2017
151 p. ; 22 cm (Girona Biografies, 5) 
ISBN 9788484962281

Josep Clara ha reunit en un llibre la biografia dels sis alcaldes que van governar la ciutat de Girona durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874). Un període en què, segons el propi autor, Girona era una ciutat "emmurallada, amb uns 15.000 habitants, dominada per les tradicions, considerada feudal i sacerdotal". Una ciutat on el passat medieval encara es feia present malgrat la revolució industrial i on no hi havia higiene ni carrers asfaltats. El primer va ser Pedro Barragán, d'origen extremeny, militar i guàrdia civil, que va fer un bon matrimoni amb una gironina i això li va permetre aconseguir un bon estatus social. Barragán va ser batlle en dues ocasions: durant quatre mesos entre finals de 1868 i principis de 1869 i durant un any entre febrer de 1872 i 1873. Entre 1869 i 1872 va governar Joaquim Masseguer, natural de Torroella de Montgrí i que va ser el que més temps va ostentar el càrrec: un total de tres anys. Per tant, també va ser el que va tenir temps de fer més coses per a a la ciutat. Era conegut pels seus negocis i és de l'únic que se'n conserva una fotografia. L'únic gironí en el càrrec durant aquest període va ser Joaquim Riera, molt jove (25 anys) i que només va durar dos mesos en el càrrec. Tot i això, va ser més reconegut en els cercles intel·lectuals de Barcelona per la seva faceta com a poeta i escriptor que no pas per la seva tasca al capdavant de l'alcaldia de Girona. Narcís Farró, nascut a Sarrià de Ter, va ocupar l'alcaldia durant un mes i una setmana. Dedicat als negocis, va acabar essent assassinat per una qüestió de deutes. Josep Prats i Font, originari de Tortellà, va ser alcalde entre maig de 1873 i gener de 1874. Durant la seva carrera política va tenir problemes perquè durant un temps se'l va considerar francès, tot i que ell va renunciar explícitament a aquesta nacionalitat. Finalment, el darrer alcalde d'aquest període va ser Ignasi Bassols, un personatge que les cròniques de l'època descriuen com un "camaleó polític", adaptable a qualsevol circumstància.(Diari de Girona).